LA MÒBILA

Com et sents després d’haver participat al campionat estatal de Salsa?

És una sensació molt bona. … ja que no m’havia passat mai pel cap que participaríem en un concurs a nivell nacional.

 

Quines categories de participants hi havia?

Hi havia 3 categories, dividides segons l’edat dels participants: Menors de 16 anys, Absoluta i Majors de 35 anys.

 

Pensaves arribar ser subcampió d’Espanya?

No, va ser una gran sorpresa.

 

La teva germana i tu, us sentiu orgullosos del que vau fer?

Per descomptat que estem molt contents i satisfets del que vam fer. És un honor per nosaltres. Sabem que les coses sempre es poden millorar, però estem orgullosos del nostre treball.

 

Explica’ns una mica la teva trajectòria. Quants anys fa que balles Salsa?

Quan era petit, els meus pares em van apuntar a futbol com a activitat extraescolar, però a mi no m’agradava gens. En comptes d’anar darrere la pilota, jugava amb la sorra, marxava a la meitat del partit cap al vestidor perquè no volia jugar més...Un estiu vam anar de vacances a un càmping i vam veure una actuació d’uns ballarins d’una escola de dansa. Jo vaig quedar meravellat i li vaig dir a la meva mare que volia ballar. Com que tenim una amiga que era professora de flamenc a l’Escola de dansa de la M. del Carme Fraga, em va dir que anés a veure l’escola i, a la setmana següent, ja estava matriculat. Vaig començar amb flamenc; als 8 anys vaig començar les classes de dansa clàssica i, als 9; a l’Escola Bolera, que és una barreja clàssic amb castanyoles. Després, quan ja tenia 12 anys, vaig apuntar-me a la Sala New York per casualitat, ja que la propietària d’aquesta escola va vindre a viure a Vinyols. Primer, durant l’estiu, vaig fer els cursets infantils de les modalitats de Ritmes llatins, Hip hop & Funky; i al setembre ja vaig tenir la possibilitat de seguir amb el grup dels grans a les classes de Salsa. Aquest últims anys he estat fent Salsa, Bachata, Samba i Zumba.

 

T’agradaria arribar a ser un bon ballarí en el futur?

Sí, aquest és el meu somni.

 

I arribar a ser campió d’Europa o del món?

Això encara em faria més il·lusió i, si és amb la meva germana, encara millor.

 

Teniu pensat participar en altres concursos? Quins?

La participació als campionats i concursos ens l’anem plantejant a mesura que van sortint les convocatòries. Ens agradaria participar a l’Europeu i més endavant al Mundial, però el que fem és viure el moment gaudint d’allò que més ens agrada. 

 

Quant de temps heu dedicat a preparar aquest campionat?

Doncs, no gaire. La nostra professora de ball, la Damaris ens ho va comunicar un mes abans. Hem dedicat una mitjana de dues hores diàries als assajos i hem fet classes particulars, també amb la Damaris, i amb l’Adrian, el nostre altre professor. 

 

Quan vas conèixer els rivals, què et van semblar?

Més que rivals em van semblar bons amics. També van ballar molt bé i ens vam fer molt amics. Els campions ho van fer d’allò més be.

 

Quina música us va tocar ballar?

En el primer ball no sabíem quin tipus de música ens posarien; es tractava d´improvisar. Per sort, ens va tocar una cançó que coneixem molt bé: Indestructible de Ray Barreto, que és una salsa de velocitat ràpida.La música de la final ja l’havíem escollit prèviament. Va ser La Pelota, també de Ray Barreto, que estava editada pel nostre Dj Alcaide, que és el Dj professional de la Sala NewYork. 

 

Com era el vestuari que portàveu? Estava pensat expressament per al Campionat?

Els vestits que portem estan fets per una modista, que és la nostra tieta, i que compta amb l’ajut de la nostra mare i de la nostra professora. A la competició, vam decidir portar el millor vestuari que tenim, però amb algunes modificacions per adaptar-lo millor a l’ocasió. 

 

Com estàveu abans de sortir a la pista? Deuríeu tenir molts nervis, no? Doncs sí, molts. Estàvem com dos flams. 14. Quant de temps duren les actuacions? El primer ball havia de durar entre 2 minuts i 2 minuts i mig i, tot i que la vam gaudir molt, la improvisació se’ns va fer eterna perquè no sabíem quan acabaria. A la final, cada parella portava la seva cançó prèviament assajada, que també havia de tenir una duració màxima de 2:30 minuts i que podia estar editada amb Rumba, Txa-txa-txa, Bachata..., però, com a mínim, el 70% de la cançó havia de ser salsa a la velocitat desitjada. 15. I el Jurat, quina impressió us va fer? Ens van avaluar 9 jutges que estaven situats davant nostre i que no es van perdre detall de les actuacions. N’hi havia de molt coneguts en el món de la salsa com els pentacampions del món (l’Adrián i l’Anita); el campió d’Espanya (l’Angel Llaó), i altres internacionals que no coneixia i que venien d’Itàlia, de Rússia, de la República Democràtica del Congo… 16. Com hi vau anar i qui us va acompanyar? Hi vam anar amb la nostra família i amb la nostra professora de ball.D’anada cap a Màlaga vam agafar l’avió des de Barcelona, però la tornada la vam haver de fer amb cotxe perquè el nostre pare es va equivocar de data i va comprar els bitllets de tornada per a un mes més tard. Per això vam haver de passar 10 hores en cotxe..! Sort que estàvem molt contents i satisfets. 17. Com és el premi que us van donar? És un trofeu que hi posa subcampió. 18. Explica’ns i recomana’ns el web que vas dissenyar on fas referència a tots els estils de salsa. Aquesta idea de pàgina web va sorgir de la meva afició al món del ball. Al web faig un recull de tots els balls que he après durant la meva trajectòria. Hi ha diferents apartats, subapartats, enllaços d’interès, vídeos de tècniques de ball, imatges dels vestits reglamentaris, la història i evolució de cada estil, etc.Si us agrada la salsa, entreu-hi que us agradarà.http://dvillalonga1998.jimdo.com/