Pim pam del camp | lamobila2013

NOU GRUP DE BATUCADA A MONTBRIÓ
“PIM PAM DEL CAMP”

La batucada és una manifestació musical que es basa en instruments exclusivament de percussió. També es caracteritza pel ritme ràpid i pel seu estil repetitiu. Hem de buscar l’origen de la batucada en les cultures africanes, on sempre s'han celebrat els esdeveniments, tant populars com religiosos, a ritme de timbal. Últimament, s’han anat formant un munt de grups de batucada a Catalunya, sense que Riudoms en sigui una excepció, ja que també en tenim un. Un altre exemple el tenim a Montbrió, allà també n’hi ha un i per això parlem amb un dels seus membres, el Jordi Francesch Navarro (alumne de 1r de BTX del nostre institut), perquè ens expliqui la seva experiència i perquè puguem saber més coses de la batucada.

ENTREVISTA A EN JORDI FRANCESC

-Per què vau decidir formar aquest grup de batucada? Qui va aportar la idea?
La idea va ser de l’entitat “El lluert”. En principi, van voler impartir un curs de caixa per a gent gran, però com que aquesta iniciativa no va tenir èxit, van reconduir-ho i ho van convertir en un curs de batucada. Llavors, “El lluert” va buscar un professor i instruments de segona mà perquè no fos tan car formar part del grup..

-Què us va inspirar per batejar el grup com a “Pim Pam del Camp”?
Quan el grup ja estava format, vam parlar del nom que li posaríem. Van sorgir noms típics com “Batusamba” o “Montsamba”; però volíem trencar esquemes i ser originals i com que “del Camp” ja ens anava bé, només va caler ajuntar-li el “Pim Pam” del “Guti del Crackòvia”, que darrerement està tan de moda. Així que va quedar “Pim Pam del Camp” i, com que ens va agradar, ja el vam deixar així.

-Quina va ser la reacció del poble quan van saber que es volia formar un grup de batucada?
La reacció va ser molt bona. La gent s’hi va apuntar ràpidament i, amb menys de dues setmanes, ja teníem més de quinze persones. De moment, dels que es van apuntar primer, encara no ha marxat ningú.

-Qui us va ensenyar a tocar com a grup de batucada?
Va vindre un noi que es diu Èdgar Hernández, que és de Mont-Roig, i que ja havia organitzat el grup de batucada del seu poble. Ell en sap molt del tema de percussió i a les classes ens feia fer exercicis per saber entrar a temps, que és un dels elements més importants de la batucada, i també per millorar la tècnica de com picar. Ell ens anava introduint ritmes i nosaltres els ajuntàvem tot formant les cançons. La llàstima és que l’Èdgar va haver de marxar per motius laborals i “El lluert” em va demanar que fes de professor perquè, de tots els del grup, jo era un dels que havia fet classes de percussió i tenia més experiència. Com que no era molt complicat per mi pel nivell que tinc, vaig acceptar.

-Quants components té el grup? Hi ha membres de totes les edats o hi ha una edat mínima per poder-s’hi apuntar?
Actualment som vint-i-dues persones. Hi ha gent de totes les edats. Al principi hi havia uns nois més petits, d’uns quinze anys, però se’n van cansar. No hi ha una edat ni mínima ni determinada per poder formar part del grup; només cal tenir un instrument i moltes ganes de tocar-lo.
-Quant de temps vau tardar des que us vau ajuntar fins que vau actuar per primer cop?
En menys d’un mes, ja teníem tots els components. També disposàvem d’un número suficient d’instruments i, al cap de poc temps, vam començar a fer cançons. La nostra primera actuació va ser a la Festa Major de Sant Pere de Montbrió. Llavors portàvem nou mesos d’assajos i, com que ja teníem les cançons, vam decidir presentar-nos davant de tot el poble. Ens ho vam passar molt bé, l’actuació va anar molt bé i tots vam quedar molt contents.